Cartell de la nit de Sant Joan d'Artés
Cavalls o unicorns?
Els Cavalls de Sant Joan són un grup de figures amb forma de cap de cavall i banya d’unicorn, que duen artefactes pirotècnics. De fet, s’anomenaren unicorns al principi, però, de seguida, la denominació popular que feu fortuna va ser la de cavalls i així és com els continuem denominant avui en dia.
L’unicorn és un ésser mitològic, un animal fabulós amb el cos de cavall i una llarga banya recta al mig del front. La llegenda diu que és un ésser impossible de caçar o domesticar, l'única persona que el podia sotmetre era una dona pura i simpàtica, que fascinava l'animal i el deixava immòbil. També apareix en llegendes on purifica les aigües i la seva banya, reduïda a pols, se li atribuïa poders guaridors com antídot contra qualsevol verí. De fet, durant segles es van vendre bosses de suposada pols de banya d'unicorn.
L'unicorn continua ocupant un lloc en la cultura popular i a banda d’Artés, són diversos els municipis catalans que compten amb figures de bestiari de foc amb forma d’unicorn, com per exemple l’Unicorn de Sant Llorenç d’Hortons (1993) o la Mulassa Feixuga del Vendrell (1995).
L’origen
L’origen dels Cavalls de Sant Joan cal emmarcar-lo en la consolidació de la revetlla de Sant Joan d’Artés a meitat dels anys 80, una festa popular que parteix, com tantes d’altres, de la recuperació col·lectiva del carrer com espai festiu, socialitzador, i també reivindicatiu, que es produí a tot al país a partir de finals dels anys 70, durant l’anomenada transició democràtica.
D’aquesta explosió de cultura popular i tradicional catalana, neix la festa de Sant Joan d’Artés amb la recuperació de la tradició d’encendre fogueres i de la creació d’un conjunt d’elements de correfoc absolutament nous, com ho seran la Guita Vella (1982), els Diables (1983), els Cavalls (1985) o els Bastoners de Foc (1988). La iniciativa d’aquesta festa popular, iniciada l’any 1980, fou del Centre Excursionista d’Artés, i als primers anys, comptà amb el suport del Grup de Quitxalla, ambdues entitats molt actives aleshores.
El procés de creació
La creació dels Cavalls de Sant Joan fou fruit d’un important treball col·lectiu realitzat durant els anys 1984 i 1985. A diferència de la Guita Vella, que es va inspirar amb les guites de la Patum de Berga, els cavalls van ser una creació original d’Artés. La idea inicial, pel que sembla, fou d’Alfons Tort i els primers dibuixos i dissenys foren obra d’en Jaume Domingo.
El procés de creació es dugué a terme principalment en dos espais. Per una banda, el local de l’Associació Pessebrista d’Artés ubicat a l’actual Cruïlla d’Entitats, local que avui en dia ocupa Càritas. Aquí és on en Jaume Domingo, Alfons Tort i els germans Jordi i David Berenguer varen construir el motlle d’escaiola de guix. Els germans Berenguer van ser membres de l’entitat pessebrista fins a la seva dissolució l’any 1984 i s’aprofità material de l’associació per construir el motlle original dels cavalls, el qual es va elaborar a partir d’una estructura de fustes i sacs, coberta d’escaiola de guix.
L’altre espai fou el taller de fibra de vidre i polièster d’Alfons Tort, ubicat al carrer Jaume I, on es construïren les estructures de fibra de vidre a partir de la unió de dos motlles. Al taller també es poliren i pintaren. Diversos artesencs, com per exemple Salvador Girbau i alguns treballadors del propi taller, hi participaren. Les banyes de fusta foren obra d’en Jordi Berenguer, pel vestit s’utilitzà roba de sac marró i s’instal·laren espatlleres i els suports pels petards, els quals sempre han estat fuets de Patum.
Els Cavalls de Sant Joan varen estrenar-se la nit de Sant Joan de 1985. Entre els primers portadors hi podem trobar alguns dels seus creadors, com per exemple en Jordi Berenguer i el Jaume Domingo.
Cavalls a la plaça Nova, 1985. Fotografia Sebastià Plans.
Un sistema de portatge i mobilitat poc reeixit
Tots els portadors de cavalls amb qui hem parlat coincideixen a indicar que el portatge, amb espatlleres, era feixuc i molest. A més, amb escassa visibilitat. De fet, al llarg dels anys sempre ha estat una tasca complicada per l’organització assolir que tots els cavalls sortissin a la nit de Sant Joan. Alguns anys es va intentar portar-los entre dos portadors per anar descansant al llarg del recorregut, però la qüestió és que era difícil que els portadors volguessin repetir l’any següent.
D’aquesta manera, fou habitual que no tots els cavalls sortissin any rere any i de mica en mica s’anaren arraconant, fins que deixaren de sortir cap a finals dels anys noranta, o com a molt estirar, a principis dels anys dos mil.
Malgrat tot, cal destacar que l’any 2011 es realitzà una encesa de dos cavalls a la plaça Vella. Els portadors d’aleshores foren David Cuadrado i Enric Forcada, però la iniciativa fou puntual i no va tenir continuïtat als anys següents.
Assaig al Bosquet de l’Aplec, juny 2011. Fotografia: Enric Forcada.
2023, la recuperació dels cavalls
Aquesta passada primavera va sorgir la idea de recuperar els cavalls. La primera tasca fou cercar-los i per ventura se’n pogueren trobar cinc a cal Jape de la plaça Vella. Val a dir que es desconeix amb exactitud el nombre de cavalls que es construïren l’any 1985, però les diverses fonts orals apunten que foren cinc o sis. Així doncs, no es descarta la possibilitat que encara es pugui trobar, algun dia, en algun racó de poble, algun cap de cavall més.
Cap de cavall, maig 2023.
El procés de restauració, com a la seva creació, ha estat possible gràcies al treball col·lectiu de diferents artesencs. En aquest sentit, l’objectiu ha estat restaurar-los intentant respectar al màxim les característiques (materials, colors, etc.) originals. Per exemple, en l’elaboració dels vestits nous, obra de Rosa Binimelis, també s’ha optat per utilitzar roba de sac marró.
Aquesta restauració s’ha realitzat principalment en dos espais: el Centre Cívic, on en David Gil, i el seu fill Roger, repintaren els cavalls, i el taller d’Horta d’en Marc Vilaret, on es renovaren les subjeccions de la roba i els suports dels petards.
Restauració, juny 2023.
Repintada al Centre Cívic, juny 2023.
Enguany es va decidir realitzar una encesa simultània dels cinc cavalls recuperats, directament a la plaça Vella, en lloc de dur a terme tot el recorregut com es feia antigament. Els portadors han estat: Joan Carmona, portador històric, Albert Egea, David Gil, Marc Vilaret i jo mateix.
Cavall, Sant Joan 2023.
Portadors, Sant Joan 2023.
Reptes de futur
El principal repte és que els cavalls continuïn sortint a ballar a les futures nits de Sant Joan que vindran, almenys amb una encesa, i d’aquesta manera promoure que aquest element del patrimoni de cultura popular artesenc continuï viu al carrer i al nostre imaginari col·lectiu.
Ara bé, si realment volem potenciar aquesta manifestació festiva popular, és necessari facilitar el seu portatge renovant íntegrament el mecanisme de subjecció, i alhora fer millores encaminades a dotar-los de major rellevància i notorietat, com podria ser la creació d’una música i ball propi pels Cavalls de Sant Joan.
Totes les idees i mans seran benvingudes per afrontar aquests reptes col·lectius. Entre tots i totes, continuem fent cultura popular!
30 d’agost de 2023
Artés, Vall de la Gavarresa, Països Catalans
Ramon Fornell i Alsina
dosdegener.ppcc.cat
Fonts escrites:
L’Artesenc. La nit de Sant Joan. Trenta anys de festa. Artés, juny 2009. L’Artesenc número 201.
Paré, Josep. 38 nits de Sant Joan. 1980-2017. Artés, juny 2017. L’Artesenc número 233.
Noguera Valeri, Jofre. La Festa de Sant Joan a Artés. Artés, juny 2021. Treball de recerca de 4t d’ESO.
Fonts orals: Alfons Tort Puig, Jaume Domingo Miró, Jordi Berenguer Viñas, Josep Noguera Antonell i Salvador Girbau Murt.
Fotografies antigues: Sebastià Plans
