Avui fa exactament 75 anys les tropes franquistes entraven a la vila d’Artés i ocuparen militarment el poble, de fet es calcula que aproximadament deu mil soldats romangueren al poble fins a mitjans de març. Es tractava de la fi de la guerra civil i per tant per alguns fou un motiu d’alegria, però alhora, per molts, també significava l’inici d’un nou malson.
Moltíssims artesencs i artesenques fidels al règim republicà van haver d’exiliar-se i els qui no ho van fer, patiren la cruesa de la repressió: des de presó, robatoris, tortures i assassinats. De fet el mateix 27 de Gener foren afusellats, com a mínim, tres artesencs.
Cal tenir present a més, que aquesta data és recordada per forces artesencs de forma perversa, ja que el 1940 l’Ajuntament feixista es va inventar la Festa Major d’Hivern – Fiesta de la Liberación, amb actes paramilitars, catòlics i de credo falangista, la qual es va portar a terme almenys fins el 1976.
El nou règim desenvolupà un important enaltiment de tots aquells artesencs morts del “bàndol nacional”, molts d’ells afusellats durant el període bèl•lic. Una de les moltes accions de record i homenatge cap als muertos por dios y por españa fou la construcció de la cruz de los caídos al juliol de 1943. Monument que fins fa ben poc encara es mantenia dempeus al cementiri municipal.
Dia internacional per la memòria de les víctimes de l’holocaust
El 27 de gener esdevé una data cabdal en la història contemporània del nostre poble, ja que al marge de tractar-se del dia de l’entrada a la vila de les tropes franquistes, alhora es tracta del dia internacional per la memòria de les víctimes de l’holocaust decretat per la ONU en el dia que les tropes soviètiques van alliberar el camp d'extermini nazi d’Auschwitz.
Almenys 5 convilatans nostres, en el seu exili a l'estat francès arran de la desfeta republicana del 1939, foren deportats i assassinats als camps d'extermini nazi, per després ser esborrats de la veritat oficial franquista i esdevenir els màxims oblidats del nostre poble en els nostres dies.
Dignificar la memòria de totes les víctimes, un deure de tot un poble!
Després de gairebé 40 anys de la mort del dictador, l’oblit i la desmemòria ha perdurat a la nostra vila. De fet, tots aquells que perderen la vida en la defensa del règim legítim de la 2a República encara esperen el seu merescut homenatge. Des de la anomenada Transició fins ençà s’ha promogut una política d’amnèsia i de falsa reconciliació. Ja que no hi ha reconciliació possible sense justícia i justícia vol dir restablir la memòria i la dignitat de totes les víctimes.
Artés, Vall de la Gavarresa
27 de Gener de 2014
