Enguany és un any especial, sens dubte. A
principis d’any, Artés va commemorar el gloriós 2 de Gener i en aquest final d’estiu, celebrem amb renovada
il·lusió, la 20a Festa Major Alternativa impulsada per l’Ateneu Popular la Falç.
Fet i fet, cal recordar que a meitats dels anys
noranta la Festa Major d’Artés es trobava en franca decadència i no engrescava gaire
gent, fins al punt que molts aprofitaven els dies festius per marxar del poble.
En aquells anys, l’Ajuntament organitzava la Festa Major amb escassa
participació d’entitats i veïnat, forces actes es realitzaven en recintes
tancats i eren de pagament i ben pocs actes s’adreçaven al jovent, el qual
s’havia de conformar amb un concert, habitualment amb algun grup de moda de l’anomenat
rock català, i amb el ball de confeti
(i l’esperat partit de futbol final).
Davant d’aquest panorama no és estrany que quan
un grup de joves decidí obrir, a la primavera del 98, l’Ateneu Popular la Falç,
ràpidament es volgués incidir de forma clara i contundent en la Festa Major, i
des de l’autogestió i l’autoorganització es gestà la FMA: reivindicativa, popular,
gratuïta i al carrer!.
No hi ha cap dubte que aquella 1a Alternativa fou trencadora i
revolucionà la vila. A pocs dies de penjar els primers cartells, ja es van
rebre les primeres pressions per part de les autoritats locals. L’Ajuntament va
enviar una carta amenaçadora i fins i tot la Guàrdia Civil va interrogar i
intimidar uns dels principals artífexs de l’Ateneu i la FMA, el sempre present, Roger Girabal. Es veu
que no els va fer el pes la frase “capbussada
a les piscines municipals sense municipals” però és de suposar que en
realitat no els hi va fer el pes la pròpia existència de la FMA.
En qualsevol cas, no es va defallir i per fer
encara més visible la nova proposta festiva i reivindicativa, es van omplir no
pocs balcons del poble amb banderoles on s’hi plasmava un missatge clar: Queda’t i disfruta.
Aquella 1a FMA va comptar amb actes que ja són
tot un clàssic com el Quinto a la fresca,
la cercavila o el pregó davant de l’Ajuntament. També es va realitzar, entre
d’altres actes, una festa d’ambient basc, un sopar, a càrrec d’exbrigadistes
artesencs, i la posterior festa cubana. Però potser l’acte més recordat va ser el
concorregut Cercatasques, el qual
acabà amb l’entrada en tromba, en forma d’allau popular i sense passar per caixa, al ball de confeti.
 |
Festa Cubana |
A partir d’aquella 1a Alternativa, les reivindicacions socials i les mobilitzacions
populars han omplert de compromís la nostra Festa Major, cal recordar per
exemple l’acció amb pintura contra el monument franquista durant la Cercavila
de la 3a FMA o les campanyes i les accions per part de col·lectius de
l’esquerra independentista contra la bandera espanyola.
Però tot plegat no va néixer del no-res, sinó
que Artés ja va viure des de principis dels noranta festes reivindicatives al
marge de les institucions. Cal remuntar-se a la Festa Major del 91, quan des de
diferents entitats i col·lectius ja es va fer palès que la Festa Major no rutllava.
D’aquesta manera, poc després de Festa Major, en concret un 12 d’Octubre,
mentre alcalde i regidors juntament la Guàrdia Civil celebraven una missa pel Día de la Hispanidad, bona part del
teixit associatiu del poble va celebrar una trobada per configurar una nova
Festa Major. Directament no va desencadenar en res en concret, en bona part per
les diferències de plantejament entre les entitats, però sí que va visualitzar
aires de canvi en la nostra Festa Major.
Amb tot, en la Festa Major del 92, pocs dies
després de la 1a FMA de Manresa (pel que sembla la 1a FMA dels Països
Catalans), Artés va comptar amb la 1a festa reivindicativa i popular en el marc
de la Festa Major, en aquella ocasió a la Plaça Nova, on es va celebrar un
concert pro-presos independentistes. Cal recordar que feia poques setmanes de
l’Operació Garzón, l’acció repressiva
més contundent mai duta a terme contra l’independentisme combatiu, que comportà
la detenció de més de 40 independentistes d’arreu dels PPCC, entre ells 4
manresans.
D’ençà d’aquella 1a experiència i fins l’any
2001, es va portar a terme la Pedregada,
la qual si bé no es realitzava en les mateixes dates de la Festa Major, sí que
s’articulava a mode de FMA, en base a activitats culturals gratuïtes al llarg
d’un cap de setmana sencer (concerts, arrosada popular, teatre alternatiu,
etc.), habitualment a l’esplanada de Can Vila i amb el suport, en forces
edicions, de l’Assemblea Antimilitarista del Bages.
En definitiva, al llarg de tots aquests anys,
Artés ha sabut cultivar unes festes populars i reivindicatives en base
activitats de tota mena: concerts, projeccions de pel·lícules, olimpíades
populars, activitats esportives, degustacions culinàries, xerrades,
exposicions, tornejos de jocs tradicionals, festivals de música avançada,
teatre, cercaviles amb cultura popular i un llarg etcètera.
I alhora, gràcies a tota aquesta feina, des del
consistori artesenc es va començar a replantejar el format de les Festa Major
oficial. Així a poc a poc s’ha anat dissenyant una festa més oberta i
participativa, amb una Comissió organitzadora formada per entitats i veïnat com
actualment gaudim, l’eliminació total dels actes de pagament, amb un munt
d’actes populars i al carrer o l’eliminació dels actes religiosos del programa
oficial, per posar alguns exemples que evidencien que, sens dubte, el treball i
compromís de la FMA han contribuït a assolir una Festa Major d’Artés amb una
dinàmica pròpia, arrelada a la vila, compromesa amb la cultura popular,
participativa i al carrer!
Visca la Festa Major Alternativa!
Festa sí, lluita també!
Artés – Vall de la Gavarresa – Països Catalans
31 d’agost de 2017
Any del Centenari de la Revolta dels Burots
