71 anys d’ocupació feixista
Avui fa exactament 71 anys les tropes franquistes entraven a la vila d’Artés i ocuparen militarment el poble (es calcula que aproximadament 10 mil soldats romangueren al poble fins a mitjans de març). Es tractava de la fi de la guerra civil i per tant per molts fou un motiu d’alegria, però alhora, per molts, també significava l’inici d’un nou malson.
Moltíssims artesencs i artesenques fidels al règim republicà van haver d’exiliar-se i els qui no ho van fer, patiren la cruesa de la repressió: des de presó, robatoris, tortures i assassinats. De fet el mateix 27 de Gener foren afusellats alguns artesencs, com ara l’alcalde d’Avinyó, que era fill d’Artés. En qualsevol cas, els que es quedaren, per salvar la vida hagueren de fer professió del nou règim i buscar avals per trobar feina.
Cal tenir present a més, que aquesta data és recordada per molts artesencs de forma perversa, ja que el 1940 l’Ajuntament feixista es va inventar la Festa Major d’Hivern – Fiesta de la Liberación, amb actes paramilitars, catòlics i de credo falangista, la qual es va portar a terme almenys fins el 1976.
El nou règim a més feu un important enaltiment de tots aquells artesencs morts del “bàndol nacional”, alguns d’ells tristament afusellats durant el període bèl·lic en algunes cunetes del país. Una de les moltes accions de record i homenatge cap als muertos por dios y por españa fou la construcció de la cruz de los caídos al juliol de 1943. Monument, per tots nosaltres conegut, ja que avui en dia, desgraciadament, encara resta dempeus al cementiri municipal.
Dia internacional per la memòria de les víctimes de l’holocaust
El 27 de gener esdevé una data cabdal en la història contemporània del nostre poble, ja que al marge de tractar-se del dia de l’entrada a la vila de les tropes franquistes, alhora es tracta del dia internacional per la memòria de les víctimes de l’holocaust decretat per la ONU en el dia que les tropes soviètiques van alliberar el camp d'extermini nazi d’Auschwitz.
Almenys 5 convilatans nostres, en el seu exili a l'estat francès arran de la desfeta republicana del 1939, foren deportats i assassinats als camps d'extermini nazi, per després ser esborrats de la veritat oficial franquista i esdevenir els màxims oblidats del nostre poble en els nostres dies.
Dignificar la memòria de totes les víctimes, un deure de tot un poble!
Després de més de 30 anys de la mort del dictador, l’oblit i la desmemòria ha perdurat a la nostra vila. I és que mentre els caídos por dios y por españa encara gaudeixen del seu monument, tots aquells que perderen la vida en la defensa del règim legítim de la 2a República encara esperen el seu merescut homenatge. Des de la anomenada Transició fins ençà s’ha promogut una política d’amnèsia i de falsa reconciliació. Ja que no hi ha reconciliació possible sense justícia i justícia vol dir restablir la memòria i la dignitat de les víctimes, justament el contrari del que s’ha practicat durant aquests anys d’aplicació de la llei del silenci; silenci i por d’uns, impunitat i glòria d’altres.
