divendres, 30 d’abril del 2010

1r de Maig: Dia Internacional dels treballadors


El Dia Internacional dels Treballadors, el Primer de Maig, és la festa reivindicativa del moviment obrer mundial.

Aquesta jornada de lluita pels drets dels treballadors fou establerta al congrés obrer socialista celebrat a París el 1889. Es decidí que, en homenatge als Màrtirs de Chicago, l'1 de maig seria el dia de protesta i reclamacions obreres. En aquell moment, la gran reivindicació que s'establí fou la jornada de 8 hores. La vaga era l'instrument que es decidí d'emprar cada 1 de maig per forçar la patronal i els Estats liberals a acceptar la jornada de 8 hores.

La campanya tingué molt d'èxit i, a poc a poc, prengué importància i es consolidà com a jornada de lluita de tot el moviment obrer mundial, més enllà de les tendències i faccions ideològiques. Amb la conquesta de millores laborals i socials, el dia anà perdent càrrega reivindicativa per agafar un caire més festiu i de remembrança dels fets de Chicago de 1886. Actualment, gairebé a tots els països occidentals (Estats Units i Gran Bretanya en són excepcions notables) és un dia festiu i ja gairebé sense càrrega reivindicativa; àdhuc s'ha perdut el caràcter commemoratiu per convertir-se en una simple festa més del calendari.

El primer «Primer de Maig de 1890» als Països Catalans


A Catalunya la jornada de reivindicació del Primer de maig se celebrà per primera vegada l'any 1890, amb manifestacions i mítings a Barcelona i en altres ciutats del Principat. La manifestació i el míting de Barcelona "Teatre Tívoli" fou encapçalat per Antonio García Quejido, aleshores president de la UGT, que va ser qui va lliurat el reivindicatiu dels treballadors al governador civil de Barcelona, Luís Antúnez. A Vilanova i la Geltrú la manifestació aplegà uns 4000 obrers.

El Primer de maig s’anà consolidant, amb vagues, mítings, manifestacions i també amb festes lúdiques durant els primers anys de segle. Tot i que la dictadura de Primo de Ribera prohibí qualsevol manifestació, es continuaren celebrant mítings reivindicatius. Les manifestacions i la jornada de vaga es reemprengueren a partir de l’any 1930.

extret de http://ca.wikipedia.org

1r de Maig de 2010


Un any més, al nostre poble no es preveu que cap organització porti a terme cap reivindicació enmarcada en aquesta diada internacional, és per això que ens fem resó de la convocatòria anticapitalista més propera.

En aquest sentit, diversos col.lectius manresans, entre els quals i de forma destacada, el JEI (el Jovent de l'Esquerra Independentista) i l'Assemblea d'Aturats, convoquen a una concentració reivindicativa sota el lema "Contra l'atur i les retallades socials, solidaritat i consciència de classe", en la qual animem a tots els artesencs i artesenques a participar-hi.

divendres, 23 d’abril del 2010

SANT JORDI 2010: SÍ A LA INDEPENDÈNCIA

Aquesta diada de Sant Jordi és un xic especial, d'aquí un parell de dies tindrà lloc a Artés la Consulta Popular sobre la Independència de la nació catalana organitzada per la plataforma Artés Decideix, la qual des de l'ARA li donem tot el suport.

Tot seguit podeu llegir el nostre comunicat de Sant Jordi d'enguany, en el qual, com no podria ser d'una altra manera, animem a tots els artesencs/ques a recoltzar activament el procés d'emancipació social i nacional del nostre poble.


SÍ A LA INDEPENDÈNCIA

El 13 de setembre, després d’haver superat tots els entrebancs possibles, va tenir lloc un fet històric que semblava impossible unes dècades abans: una consulta popular sobre la independència de la nació catalana en un municipi, en concret, la vila d’Arenys de Munt. Gràcies al gran èxit aconseguit amb l'organització d'aquella consulta i degut al ressò mediàtic aconseguit, es van organitzar més consultes a moltes altres viles catalanes que s’havien encoratjat amb l'exemple d'Arenys de Munt. Aquesta volta, les consultes locals del 13 de desembre i 28 de febrer van superar el silenci mediàtic dels grans grups de comunicació d'aquest país i malgrat tot, aconseguiren la participació de més de 250.000 persones en els gairebé 250 municipis on es portaren a terme.

La propera onada serà aquest mateix diumenge 25 d'abril, on més de 200 municipis, entre ells Artés, celebrarem consultes populars sobre la independència.

L’èxit d’aquestes consultes populars, autoorganitzades per la societat civil i al marge del Estat Espanyol i els partits polítics, rau en l’actual situació política a la que ens veiem immersos els catalans i les catalanes, una situació marcada pel fracàs evident de la via estatutària/autonomista, els problemes per aconseguir un finançament adequat o les constants agressions a qualsevol de les formes de la identitat catalana.

Aquesta situació ha generat que una gran part de la societat catalana es replantegi el model de relació amb l'Estat Espanyol, començant a pensar en el que realment és necessari per a la nació catalana, independentment del que s’opina a l’Estat Espanyol, fent que el debat sobre l’autodeterminació aparegui com una alternativa sòlida pel poble català.

Des de l’ARA, l'Assemblea Revolucionària d’Artés, compromesos des del primer dia per la independència dels Països Catalans, fem una crida a tots els artesencs i artesenques a la participació activa en la consulta ja que ho considerem un primer pas cap a una àmplia conscienciació nacional que ens pugui dur ben aviat cap a l'apoderament, emancipació i alliberament del nostre poble.

D'altra banda, amb aquest escrit, volem recordar l'última experiència de democràcia directa, popular i participativa que visqué Artés, ara fa exactament 10 anys, concretament el 12 de març de 2001, on paral·lelament a les eleccions generals, més d'un milió de persones de l'Estat Espanyol participaren a la Consulta Social per l'Abolició del Deute Extern, amb un 96% a favor de l'abolició del deute. A Catalunya la campanya fou massiva i més de mig milió de persones van votar-hi en més de 200 municipis, entre ells el nostre, superant les interferències i coaccions de la Guàrdia Civil local.

En aquella consulta, com la d'aquest diumenge, els joves a partir de 16 anys i les persones nouvingudes, amb o sense papers, hi pogueren participar, sent una ferma aposta per la solidaritat, cohesió i integració social, considerant-los part del nostre poble i convidant-los, aquesta volta, a expressar la seva opinió sobre el nostre futur col·lectiu.

Per acabar, volem retre un petit record a Guillem Agulló, ja que per aquestes dates es compleixen els 17 anys del seu assassinat a mans de joves feixistes a Burjassot (Horta), degut a que sense la tasca diària de persones com en Guillem, amb un fort compromís nacional i social, no es podrien portar a terme experiències d'autoorganització popular, com la consulta d'aquest mateix 25 d'Abril.

Visca la terra, mori el mal govern! Països Catalans, Independència i Socialisme!!

Assemblea Revolucionària d'Artés, Sant Jordi 2010

dimarts, 20 d’abril del 2010

Vídeo franquista Avinyó 1945

L'Ajuntament d'Avinyó franquista, com la majoria -o tots- els pobles durant el franquisme, inclòs Artés, organitzaven any rera any, el que ells anomenaven la "Fiesta de la Liberación", on commemoraven l'entrada de les tropes "nacionals" a les diferents viles que ocuparen.

Tot seguit us oferim un film digitalitzat que va gravar l'Ajuntament d'Avinyó durant les celebracions del 6è Aniversari de l'entrada dels franquistes al poble, el 28 de gener de 1945 -ja que els franquistes tardaren un dia més que Artés a ocupar-lo- .

Recordant efemèrides com aquesta, val la pena tenir ben present a tots aquells que donaren llurs vides en la defensa del règim legítim republicà, en especial en aquest cas, aquells que foren assassinats el 28 de gener de 1939 a Avinyó, entre els quals, si no vaig errat, l'alcalde republicà de la vila, pagès de tota la vida i fill d'Artés.

YouTube - Història d'Avinyó