La Revolta dels Burots, el testimoni de Marina Ciuró Coll

Avui 2 de gener de 2023, en el 106è aniversari de la Revolta dels Burots, publiquem el testimoni de Marina Ciuró Coll. Artesenca que va viure la revolta en primera persona. Va presenciar com les dones del poble empaitaven els burots cap a Calders, així com la crema de les casetes de la Plaça Nova amb el seu avi, el Joan de cal Serra, que duia un revòlver a la mà.

                        Marina Ciuró amb el seu avi i el seu germà, just abans de marxar a Buenos Aires, pels volts de 1911.

Aquest interessant testimoni personal és fruit de la dedicació del seu nét, en Jaume Arisa Clusella, nascut l’any 1961 a Moià i que des de fa 30 anys viu a Fredrikstad, Noruega. Ell fou qui va entrevistar, i gravar en casset, la seva àvia al desembre de 1994 a Moià. Aquesta gravació constitueix un relat de la seva vida (la casa del Raval, l’estada a Buenos Aires, etc.) i també de tot el nostre poble (el caciquisme, la Revolta dels Burots, la grip del 1918, etc.).

Marina Ciuró i Coll (Artés, 1905 – Moià, 1999)

Na Marina nasqué a cal Serra o cal Serrallonga (Raval,17) el 25 de novembre de 1905. Va estudiar a l’escola de nenes vora l’Ajuntament amb «Doña Mercedes» fins que la seva mare, arran del vincle de l’escola amb els cacics locals, decideix canviar-la d’escola. Aleshores anirà a les monges amb les germanes Rosa i Carme, que moriren, ambdues, per l’epidèmia de la grip del 1918. Malaltia que també patí na Marina però, que va poder superar. Posteriorment, a principi dels anys 20, treballà a la Fàbrica Nova. En casar-se, cap a l’any 1928 se’n anà a viure a Moià, on morí l’any 1999.

L'avi de la Marina era Joan Ciuró i Morral, el Joan de cal Serra o el Serra xic. Nascut a Avinyó i casat amb la Concepció Berenguer (res a veure amb els cacics de can Berenguer), pubilla de cal Serra. Joan Ciuró era un home de fortes conviccions polítiques, republicà i catalanista, assidu al Cafè Nou i obertament oposat als Berenguer que «maneguen» el poble d’Artés. Fou mestre d’obres i treballà de paleta conjuntament amb el seu fill, Pere Ciuró Berenguer, que disposava de coneixements de delineant. Treballaren en la construcció del pont de Cabrianes, cal Gili o el Pla (Horta), entre d’altres.

                                                      El Pla (Horta)

La seva oposició al caciquisme de can Berenguer provocà que els Berenguer amenacessin en acomiadar de la fàbrica a tots aquells que els hi donessin feina. A Artés tenien molts problemes en trobar feina i Pere Ciuró va decidir emigrar a Buenos Aires «per tal de guanyar-se la vida», on treballà en la construcció de carreteres.

                                                        Pere Ciuró i Berenguer

Pels volts de 1911, Marina Ciuró amb la seva mare, na Maria Coll de cal Butxaca de Prats de Lluçanès, i el seu germà, Joanet Ciuró, marxen també a Buenos Aires a retrobar-se amb el pare. Van viure-hi uns tres anys, fins que a petició de l’avi Serra, tornen a Artés. El pare es va quedar a Buenos Aires per «fer diners i tornar després» però la Marina no el va veure mai més.

Joan Ciuró i Coll, el Joanet, nascut a Artés l’any 1900, va ser gran amic d’infància i joventut d’en Miquel Bosch i Jover. Es conegueren als 6 anys, quan Miquel Bosch i la seva mare es traslladen de Calders al carrer Raval d’Artés. Joan Ciuró fou «la nineta dels ulls de l'avi Serra» que el va fer instruir tant com va poder. Va començar anant al Centre Catòlic i després va anar a classes particulars amb el Dr. Ferrer fins «que aquest ja no sabia que més ensenyar-li». També va aprendre anglès i francès pel seu compte. Era un apassionat de la lectura i catalanista fins als extrems, segons paraules de la Marina. A Artés tampoc podia trobar feina i treballà d’escrivent a les mines de Súria. Va morir a causa de l'epidèmia de grip del 1918 a cal Serra d’Artés, amb 18 anys d’edat.

Al davant, Concepció Berenguer i Joan Ciuró. Al darrere a l’esquerra Maria Coll, Marina Ciuró, la tia Anita i el Joanet Ciuró.

El testimoni de la Revolta dels Burots

El relat de la Marina és el reflex dels fets de la revolta vistos per una noia de 12 anys, testimoni que va ser recollit pel seu nét, en Jaume Arisa, gairebé 80 anys després de la Revolta dels Burots.

             Marina Ciuró, amb un abric deixat pel fotògraf, amb 18 anys aproximadament.

El caciquisme de cal Berenguer

Diguem que hi havien a Artés quatre cacics que dominaven el poble, entre ells l’Eduard Berenguer. I el meu pare, que treballava amb el meu avi, va haver de marxar per culpa d’aquests. Feien treballar a qui ells volien…

Hi havia la fàbrica de cal Berenguer. Era molt gran! Només hi havia aquesta. Només n’hi havia una... Doncs va posar un lletrero molt gros que aquell que feria treballar el Serra, quedaria despedit de la fàbrica…

Eren aquests quatre cacics que eren l’Eduard Berenguer, director de la fàbrica. Després hi havia el metge, que es deia Dr. Serrat, un panxa grossa. Després hi havia un capellà que es deia doctor Antón, que li deien Potanegra. Els nens hi anaven a donar-li la mà sortint d’escola. I si hi havia alguna que li feia gràcia, havia d’anar a veure el Doctor Antón, que tenia un recado… Tot era una merda!

Aquests quatre portaven... eren l’Ajuntament. Fotien lo que volien, manegaven a tothom... hi havien moltes injustícies i calamitats. Molt fotut eh!

Els únics que s’atrevien a dir-ho era el meu avi, el Joan de cal Serra i el Carreteret, que és el que li van fotre una pallissa molt grossa, després encara es va posar malalt i al cap de pocs mesos es va morir. Sorrejat va morir… Perquè es veu que… van agafar un sac, l’omplen de sorra i perquè ells no es facin mal, pif, paf, pif, paf… i d’aquesta manera no es veu que hi hagui sang ni es veu re, ni saben què… era sorrejat, però ell ho va dir al meu avi…

Va ser el sereno, que li feien fer aquests (cacics). Aquest pobre home, el sereno, que era petit i baixet, va haver de morir, també no sé, però molt malament. Es va posar malalt d’angúnia. Es veu que sempre tenia allò aquí… Ell ho feia perquè no tenia cèntims. Li feien fer i també es va morir.

Després que van sorrejar al Carreteret, el meu avi se'n va anar amb el sereno i és quan li diu... Bueno, que el mataran. I aquest li diu: «No em matis, que tinc fills». I l’altre li diu: «No et mataré… Però si hi tornes... Ho faré».

El meu avi també estava amenaçat de mort. Eren aquesta gent que tenia l’Ajuntament. Tots anaven diguéssim com civils, com uns policies de l’Ajuntament.

Anaven passejant per cap allà al Raval… Allevonsses, una botiguera va anar amb l’altra: «Va vinga! Ja us podeu arreglar» i havien de pagar. I els carnissers també. Havien de vendre tots allà a les casilles perquè així els controlaven.

Oh i eren maques aquelles casilles! Eren com si diguéssim enrajolades amb ciment porland, amb uns quadros amb uralita i uns penjants lluents que penjaven les carns… i un màrmol, tot era blanc, encara me'n recordo ben bé! Perquè quan hi van calar foc jo anava a buscar trocos de màrmol.

La Revolta dels Burots

I llavons va ser que les botigueres van dir... Ara prou! I se’n van a la sortida de la fàbrica, es van posar les botigueres quatre a cada cantó i els hi diuen… «Ben dinat ningú que vagi a treballar, eh? Hem de treure els Burots». Però dones… no eren escardellots, no! Eren dones eixerides, eh? No és això de dir quatre beneites, no. Totes, totes, totes!

I es veu que algú, sempre n’hi ha de xavacans, abans de parar ja ho van anar a explicar-ho al senyor Eduard! Llavonsses van tancar diguéssim per allà on sortien que era un jardí aixís tot emmurallat, van tancar. I van dir: «Escolteu que us hem de dir una cosa. No marxeu ningú. Quedeu-vos aquí». El director va sortir allà al mig i va dir: «No sentiu aquestes veus, són de quatre eixelebrats, quatre borratxos… no us deixeu encapestar perquè… són gent de poca cosa, ara vindrà la Guàrdia Civil i els agafarà, us agafarà a vosaltres i només tindreu que desgràcies» i no sé què i els fer entrar por.

I elles allà fins que els va semblar i van dir: «Ara Prou! Ara podeu marxar totes cap a empaitar els Burots! A empaitar Burots! Ningú a dinar, eh? Els empaitarem» i algú va dir: «Cap a on?» i diu: «Cap a Calders els farem anar! Amunt!» I ho van fer!

Totes les dones quan van sortir, homes cap! Una darrera de l’altra varen pujar per aquí la carretera de Calders i escopits a l’esquena els tiraven les dones! Van agafar una por… no els van fer res més no, només per fer-se la punyeta i aquells homes es giraven, encara sembla que els veig, es giraven i deien: «no us hem pas fet re. Per la mort de Déu ja marxarem, però no ens mateu!».

«Sí marxeu, però no torneu a venir, eh? Ni us gireu! Amunt! Perquè si us gireu us la carregareu!». I sí, sí. Axíns van fer… tothom va plegar, tothom se'n va anar… ni a dinar no van anar! Amunt!

No els van fer re no! I hi havia un senyor que li deien de Cal Pere, que era gran… molt bon home, cregut era ell, però va sortir al carrer per redera diguéssem se sortia volant, per radera, va sortir, va dir: «No els toquésseu, eh? No els féssiu re en aquesta bona gent perquè se la carregarien. Fi i al cap no han fet res ells, som nosaltres» … «No tingueu por! Que no farem res» i amunt elles! i la gent amunt, amunt, amunt, amunt… «No us gireu!» Ni s’hi van girar!

En arribar a Calders, tremolant (…) «Va aneu-vos de casa vostra i no feu patir més a ningú» i es van començar de veure una mica espantats, que van telefonar la Guàrdia Civil aquell mateix dia i ja va arribar la Guàrdia Civil… poder en van arribar una vintena, llavons va arribar la cavalleria, amb cavalls… i tota la gent quan van arribar marxaven d’allà deien: «Si voleu anar a dinar, neu a dinar de pressa que anirem a calar foc a les casilles! D’aquí cap a les casilles!»

I van anar cap a les casilles, sí. Quan van arribar a les casilles, no sé qui ho va fer, però van fotre betzina, les van encendre … i tant… i tot cremava!

Tota la gent estava allà… Tothom, la gent allà al volt de la plaça… Tot un plegat ja veig el meu avi allà. Vaig pensar ai l’avi, quin una ens en fotarà... D’alegria! allevonsses hi havia un noi allà al foc, el de la Carla (nom dubtós) i diu: «Apa Serra, avui sí, deveu disfrutar». Diu «Carla, avui és l’alegria més grossa que he tingut en la meva vida! Ja estava fart i podrit d’aquesta gent! Ja era hora que els traguessin!».

Amb un revòlver que anava aquí! Mare de Déu! Jo només sé que em vaig anar posant a prop del meu avi i pensava: Ai que els fotará alguna tiroteia… però encara no havien arribat… Quan van arribar, amb la cavalleria... Els cavalls feien catacruc! catacruc! catacruc! a davant de la gent. Podien matar qualsevol… però com que deurien dir… abans no hi eren aquestes revoltes.

Pot pensar que els van dir aquella gent... I anaven així... Això sí que me'n recordo ben bé... anaven amb l‘escopeta aixís, eh? darrere els quatre ximples. I les dones allà!... i tothom…

El meu avui va dir «Si tiren, jo tiro! Jo tirar primer no, però si tiren, jo tiraré!» ...jo tenia una por! Oh, ho haguera fet, eh? No ho haguera tirat a la gent, no. A la Guàrdia Civil. Estava encès…

Com cremava tot! i allevores ja va ser que els Civils els van fer marxar el mateix dia, els Civils, sí, la Guàrdia Civil, la gent també se'n van anar cap a casa. Tota la nit hi havia llums encesos allà al carrer! Semblava que feien les Enramades (…) i d’aquesta manera, mira… a aquella gent no els vàrem veure mai més.

Hi havia el doctor Claudi, que era un senyor, metge, que va dir «si vol sapiguer com va aquest poble jo els espero a la Casa de la Vila a tal hora i parlarem de tot això». I van fer retirar l’Ajuntament i van posar com una altra mena de gent... i diu «aquí quedaran els papers i tot, que ningú toqui re; que se'n parlarà de tot» allevonsses… Oh, hi havia una foguera! Mare de Déu!

I aixís va anar… I les donetes, de primer… mira, van anar fent… ho van anar arreglant com van poguer. Van sortir quatre o cinc homes, bons caps, eh? que ho van arreglar... Però aquella gent ja es va perdre... fins al cap de molts anys... perquè el Potanegre…

I llavors, la fàbrica parada! i havien d’anar a treballar a Navarcles, la gent a Calders anaven… Ui Verge! És a ser boig! Posar Guàrdia Civil, posar gent aquí, per allà… Eren els cacics del poble! Els amos! I s’hi trobaven bé.

Amb la revolta van tenir por. I tanta si en van tenir! Van veure tot un poble! No era una persona que fes el (…). Tot un poble! Hi havia gent que van parlar i van veure que tampoc eren dropos saps? Perquè sinó els hagueren fotut a la presó! Com feien abans! Però s’hi va posar gent que valien i… van dir, aquest poble s’ha d’arreglar! Això no pot ser…

               La Marina, al mig, amb la seva filla a l'esquerra, a Artés, anys 40.

Marina Ciuró i Jaume Arisa, anys 80.

                                          Marina Ciuró, anys 90.

2 de Gener de 2023

Textos, fotos i transcripcions de Jaume Arisa Clusella (Fredrikstad, Noruega)

Síntesi de Ramon Fornell Alsina (Artés, Vall de la Gavarresa, Països Catalans)

L'espai web del Centenari

Tota la informació sobre el Centenari de la Revolta dels Burots, a la web del Centenari!

El centenari ja és aquí!

Eus ací el centenari! De la mà de la Comissió Popular del Centenari de la Revolta dels Burots:

Els propers 1 i 2 de gener es celebraran els actes centrals del Centenari de la Revolta dels Burots.
El dia 1 a la tarda hi haurà una marxa de torxes amb teatralitzacions i un berenar popular, a les 17:30 hores a la “plaça del escacs”. El 2 de gener es llevarà amb el so de la sirena de l’antiga Fàbrica Nova, a les 7:45 i es repetirà durant el dia. A les 10 del matí es col•locar una escultura al•legòrica davant de Cal Sitjes. A les 12:30, al carrer Rocafort, hi haurà representacions teatralitzades d’alguns fets històrics (que es gravaran i serviran pel documental que s’està elaborant) i un vermut popular davant de Cal Sitges. A les 19:30 tornaran les representacions teatralitzades que finalitzaran amb la crema del ninot de falla i un sopar popular a dos de nou, tot a la Plaça Faura. El dia 6 de gener hi haurà un Ball de Celebració, a la Sala 2 de Gener, a les 6 de la tarda.

Després d’aquests actes centrals, encara ens quedarà tot un any per seguir commemorant aquesta efemèride i per donar-la a conèixer. Des de la Comissió oberta que està organitzant i coordinant els diferents actes, s’ha procurat estructurar el Centenari dividint l’any per trimestres amb una temàtica diferent. Així doncs, les activitats estaran centrades, a part d’explicar els fets propis de la Revolta, en intentar aproximar i reproduir com es vivia fa cent anys i comparar-ho amb les condicions actuals. És per això que del gener fins al març es vol reflexionar en com era la vida política un segle enrere. De l’abril al juny sobre el món laboral de l’època, del juliol al setembre es centrarà en el món educatiu, cultural i l’oci i el darrer trimestre es tractarà el món domèstic. Durant el gener del 2018 es faran actes de cloenda del Centenari. Les activitats seran, en general, xerrades, exposicions, projeccions de pel•lícules i sortides per a cada tema. Més endavant la Comissió us anirà informant de com es va concretant tot això. També cal tenir present que el 1r diumenge de cada mes es faran visites guiades pels escenaris de la Revolta. Es sortirà a les 11 del matí des del Museu d’Història d’Artés.
Apart dels diferents actes commemoratius, s’està gravant un documental explicant els fets que també veurà la llum durant aquest 2107. També hi ha altres projectes que s’han de desenvolupar, com per exemple editar un llibre amb material històric nou o fer uns itineraris senyalitzats explicant els fets en els diferents escenaris.
Volem acabar animant a tothom a participar en els diferents actes i projectes. Volem convidar a les entitats a que es sumin a aquesta celebració organitzant els actes que vulguin i que, entre tots i totes, puguem fer que el 2017 estigui a l’alçada del 1917.

I també dels companys de l'Artesenc .

Creació Comissió Popular del Centenari de la Revolta dels Burots

Amb la intenció de fer-vos partícips i sobretot protagonistes de la commemoració del centenari de la Revolta del Burots
Entenem que ens trobem davant d’una efemèride de transcendència històrica pel nostre municipi i demanem la implicació de totes les entitats.
Entenem la Revolta dels Burots com a pretext per dotar-nos d’un any excepcional en l’oferta cultural, social i esportiva al poble.
Entenem que la millor forma d’organitzar i coordinar els actes serà amb la creació d’una comissió popular, plural, transversal i on tothom hi tingui cabuda.

És per aquest motiu que us convidem a assistir a la reunió el diumenge 28 a 2/4 de 12 del migdia a la sala d’actes de Cal Sitjes.

Allà es farà una breu exposició de possibles propostes inicials que volem compartir, i s’obrirà un torn de debat per tal de copsar idees i suggeriments nous.



Algunes d’aquestes propostes prèvies us les exposem a continuació per tal de que us feu una idea general del que més o menys hem rumiat.

- Figura d’un comissari (pot ser un regidor o treballador municipal.)
- Procés participatiu per decidir si declarem festa extraordinària el 2 de gener.
- Crear un equip històric (investigació i acompanyament).
- Instal·lar una escultura commemorativa (subscripció popular)
- Realitzar debats sobre models polítics amb personalitats rellevants.
- Concurs per al disseny del logo i la imatge gràfica als papers de l’Ajuntament.
- Creació merchandising: samarretes, cartells, logotip a productes locals, etc.
- Fer llibrets didàctics gratuïts sobre la història d’Artés.
- Realitzar un agermanament amb un altre poble.

Divulgació històrica i o recreació de la vida cent anys enrere:

- Musical (música contemporània del 1917) balls, audicions...
- Industrial (eines, vehicles, mitjans de producció).
- Agrícola (eines, forma de treball, verema, sega..)
- Educativa (com i què s’ensenyava a l’escola).
- Oci (com s’entretenien, teatre, música, cinema, etc.)
- Menjar (què es menjava i com es cuinava)
- Esportiva (esports que es practicaven i amb quines condicions: futbol, boxa, ciclisme, etc.)
- Festes populars i religioses del 1917 (recreacions)
...

Construïm amb passió i orgull, un any màgic per a la nostra vila!

Ajuntament d'Artés

Un aniversari lluït amb el Centenari al punt de mira

Una cinquantena de persones han participat a la caminada popular d'aquest matí, "la Ruta de la Revolta dels Burots".

Al llarg del recorregut s'han visitat diversos elements de la història del poble: la Burra de Can Berenguer, la Torre Medieval del Serrat de la Cabra d'Or, el Pou de Glaç de Cal Quingles, així com el Forn de la Sala (o de Cal Teuler).

L'acte a conclòs amb un esmorzar popular i la repintada d'un mural reivindicatiu.

A continuació publiquem el comunicat que hem repartit aquest 2 de Gener amb una breu aproximació als fets del 2 de Gener del 1917:

Així mateix, us compartim un gran article del company Israel Falcó, A Artés la terra és roja, publicat avui mateix a la pàgina de l'Assemblea Local de la CUP.

Finalment celebrar l'acord unànime de l'Ajuntament d'Artés en impulsar, a partir d'una Comissió Popular, la commemoració del proper Centenari de la Revolta dels Burots, eus ací la noticia publicada a la pàgina web municipal.

2 de Gener de 2016 - 99è Aniversari de la Revolta dels Burots

Benvolguts companys i companyes,

La Revolta dels Burots, del 2 de Gener de 1917, és segurament l’episodi més decisiu de la història recent del nostre poble. Un fet històric, clau per Artés, protagonitzat per les classes populars en la lluita cap a la seva emancipació.

Sens dubte, és una bona ocasió per recordar les lluites dels nostres avantpassats, i així humilment, ho anem intentant des de fa més de deu anys.

Enguany, i aprofitant l’obra recentment publicada, “La Catalunya Rebel, 13 itineraris per la Vall de la Gavarresa”, de Josep Montoya i Pol Huguet, us convidem a realitzar la “Ruta de la Revolta dels Burots” dissenyada en aquesta guia. Una ruta de poc més de 7km, que discorre entre camps, horta i boscos de vora el poble, i que ens permetrà descobrir alguns elements de la història local recuperats recentment per la bona gent del Grup de treball del Museu de la Història d’Artés. Ens referim per exemple a la Torre medieval del Serrat de la Cabra d’Or, el Pou de Glaç de Cal Quingles o la Burra de Can Berenguer.

La sortida d’aquesta ruta interpretativa, impulsada per l’ARA, amb la col•laboració de l’Ateneu Popular la Falç i el Centre Excursionista d’Artés, tindrà lloc, aquest mateix dissabte, 2 de Gener, a les 9 del matí al Bosquet de l’Aplec. L’acte també comptarà amb un esmorzar popular i la pintada d’un petit mural reivindicatiu.

Finalment, i a tan sols un any vista del centenari, fem una crida a tot el poble a involucrar-se en l’organització de la commemoració dels 100 anys d’aquesta revolta popular, una efemèride immillorable per reivindicar la memòria històrica i la dignitat de la classe treballadora d’aquest poble.

Abraçades revolucionàries

2 de Gener de 2015 - 98è Aniversari de la Revolta dels Burots

Benvolguts companys i companyes, Un any més, avui hem commemorat els fets del 2 de Gener del 1917, data de la principal revolta popular artesenca: la Revolta dels Burots. Sens dubte, una bona ocasió per reivindicar la memòria històrica i la dignitat de la classe treballadora. Enguany, una vintena d'artesencs i artesenques ens hem trobat a l'Ateneu Popular la Falç per visionar col·lectivament la projecció d’un documental sobre les col.lectivitzacions durant la guerra civil. En concret el film ha estat "Sueños colectivos", un documental sobre las colectividades anarquistas en Aragón. Abraçades revolucionàries

2 de Gener de 2014 - 97è Aniversari de la Revolta dels Burots

Benvolguts companys i companyes, Un any més, commemorem els fets del 2 de Gener del 1917, data de la principal revolta popular artesenca: la Revolta dels Burots, sens dubte, una bona ocasió per reivindicar la memòria històrica i la dignitat de la classe treballadora. Enguany us convidem a la projecció d’un clàssic del cinema internacional: El Cuirassat Potemkin de Sergei M. Eisenstein (URSS, 1925). La projecció tindrà lloc aquest mateix 2 de Gener, a les 8 del vespre a l’Ateneu Popular la Falç. El motí fou una rebel•lió d’homes humiliats que va delimitar el pas de la postració individual a l’exaltació col•lectiva a través d’una presa de consciència revolucionària Ferro, Marc (2000) Historia contemporánea y cine

Bronenosets Potyomkin és considerada una de les grans obres mestres de la història del cinema. Esta basada en fets reals, succeïts al port d’Odessa, a la mar Negra, a l’Ucraïna sota imperi Rus, l’any 1905. La pel•lícula mostra com els mariners estan farts dels maltractaments i vexacions de part dels oficials, i quan se’ls obliga a menjar carn podrida amb cucs, decideixen revoltar-se. Va significar un rescat de la importància d’aquests fets en el procés de la revolució fallida del 1905, que va desembocar en la rebel•lió russa d'octubre del 1917. Plena d’imatges expressives, gairebé com un àlbum fotogràfic, aquest film representa la força de les causes col•lectives. Abraçades revolucionàries

2 de Gener de 2013 - 96è Aniversari de la Revolta dels Burots

Avui, 2 de Gener de 2013, commemorem el 96è Aniversari de la Revolta dels Burots, sens dubte, una bona ocasió per reivindicar la memòria històrica i la dignitat de la classe treballadora artesenca.

Avui, en ple inici d’any, també és bon moment per analitzar aquest passat 2012, un any especialment marcat per les mobilitzacions socials: hem sortit al carrer en dues jornades de Vaga General, li hem donat la malavinguda al nostre bisbe en motiu del centenari de l’església nova, hem protestat davant casos de desnonaments,... com deixà escrit Ernst Toller: si ens oprimeix el jou de la barbàrie, cal lluitar i no es pot callar. Aquest 2012 també ha estat un any força fructífer pel que fa a la recuperació de la nostra memòria històrica, s’han aprovat dues mocions relacionades amb la retirada de la simbologia franquista encara present al poble (quan més haurem d’esperar?), s’ha constituït un Grup de Treball molt actiu i dinàmic i gràcies a ell s’ha tornat a obrir el Museu, s’ha recuperat una Trinxera a Torrecabota i s’ha creat una exposició temporal sobre la Guerra Civil al nostre poble. Amb tot, s’albira encara molta feina per davant! Tanmateix, a banda de projectes locals també cal donar suport a altres iniciatives encaminades a donar a conèixer la nostra memòria col·lectiva. Com per exemple el documental en fase d’elaboració: "Economia Col·lectiva. L'última Revolució d'Europa". Aquest treball aprofundeix per primera vegada en format audiovisual en un dels episodis més extraordinaris de la nostra història: l’expropiació i la gestió col·lectiva d’empreses i serveis públics per part dels seus treballadors i treballadores. Com digué Noam Chomsky “Aviat vaig comprendre que la revolució de 1936, que va ser un esdeveniment únic al món, és l’única i veritable revolució social moderna que conec”. De fet, es tracta inequívocament, d’una de les transformacions més radicals i innovadores del segle XX. Finalment, enviar una abraçada revolucionària a les comunitats indígenes en resistència de Chiapas, alçades un 1 de Gener, d’ara fa 19 anys, reclamant democràcia, llibertat i justícia des de les muntanyes del sud-est mexicà. De fet, fa escassos dies milers de Bases de Apoyo del EZLN, realitzaren una gran mobilització silenciosa. Per nosaltres significa una alenada d’esperança per tots els que arreu del planeta treballem des d’abaix i a l’esquerra per acabar amb el malson capitalista, des d’aquí doncs, ens alegrem profundament d’escoltar, altra vegada, la paraula zapatista: ¿ESCUCHARON? Es el sonido de su mundo derrumbándose. Es el del nuestro resurgiendo. El día que fue el día, era noche. Y noche será el día que será el día. Salut, memòria i lluita!

2 de Gener, Memòria i Dignitat

Avui, 2 de Gener de 2012, commemorem el 95è Aniversari de la Revolta dels Burots, sens dubte, una bona ocasió per reivindicar la memòria històrica i la dignitat de la classe treballadora artesenca.

Avui, tal i com va escriure Juan Marsé, ja no creiem en res, ens estan cuinant a tots en l’olla podrida de l’oblit, perquè l’oblit és una estratègia del viure, si bé alguns, per si de cas, encara mantenim el dit en el gallet de la memòria.

Avui, gairebé un segle d’ençà d’aquell avalot, considerat llavors com l’emancipació d’un poble esclau, la classe treballadora viu en l’oblit i alhora resta molt lluny de la seva emancipació.

Avui, com fa un segle, la classe treballadora viu explotada sota el capitalisme, la lluita de classes és més vigent que mai, les classes dominants controlen l’estat, els recursos econòmics es destinen a les entitats financeres, els drets socials es retallen, la democràcia burgesa esdevé una fal•làcia, els bancs tapien cases, mentre expulsen famílies de casa seua, la precarietat laboral creix, els partits burgesos no permeten augmentar impostos als rics, mentre no dubten en retallar en serveis educatius o sanitaris, en definitiva avui, com fa un segle, patim l’explotació de l’home per l’home.

Avui, en aquests moments i amb tot el que està passant, el recuperar la nostra memòria no és només un deute que tenim amb nosaltres mateixos i amb els protagonistes que han lluitat al peu del canó i que ho segueixen fent; és també una necessitat bàsica: només d’aquesta manera podrem conèixer la nostra veritable història amb tots els mèrits i els fracassos, podrem recuperar la memòria col•lectiva i a partir d’aquesta consciència de classe, lluitar per transformar la nostra societat.

Per l’emancipació de la classe treballadora!

Visca la terra, mori el mal govern!

2 de Gener de 2011 – 94è Aniversari de la Revolta dels Burots

Benvolguts companys i companyes,

Un any més, des de l'Assemblea Revolucionària d'Artés volem recordar els fets del 2 de Gener del 1917, data de la principal revolta popular artesenca: la Revolta dels Burots.

Des de l'ARA interpretem aquesta efemèride com una bona ocasió per reivindicar la memòria històrica de la classe treballadora del nostre poble i enguany, en concret, volem desenterrar de l'oblit el ric i vigorós associacionisme obrer d'inici del segle XX al nostre país.

Així doncs, us convidem a la xerrada que conjuntament amb l'Ateneu Popular la Falç, hem programat pel proper 14 de gener, a les vuit del vespre, a la sala d'actes de la Biblioteca Municipal, on a càrrec de Martí Marin, professor d'història contemporània de la UAB, es donarà a conèixer les formes i pràctiques d'organització obrera i sindical en l'època que tingué lloc la Revolta dels Burots al nostre poble.

Us hi esperem a tots i totes!

Ahir, com avui capitalisme és crisi!

Abraçades revolucionàries

ELECCIONS ARTÉS

Buscant, buscant he trobat aquesta proclama d' Esquerra Republicana de Catalunya, secció Artés. A més referencia la data 2 de gener!!
Adjunto també la llista electoral, amb noms i cognoms.
Em manca per saber l'any de la publicació.

2 de Gener de 2010 - 93è aniversari de la Revolta dels Burots

Benvolguts companys i companyes,

Un any més, des de l'Assemblea Revolucionària d'Artés volem recordar els fets del 2 de Gener del 1917, data de la principal revolta popular artesenca: la Revolta dels Burots.

Des de l'ARA interpretem aquesta efemèride com una bona ocasió per reivindicar la memòria històrica de la classe treballadora del nostre poble i enguany, en concret, volem desenterrar de l'oblit l'exili republicà de l'hivern de 1939.

Així doncs, us convidem al passi de vídeo, que hem programat pel mateix 2 de Gener, a les cinc de la tarda, a la sala d'actes de la Biblioteca Municipal, on es projectarà el documental "Camp d'Argelers" novedós documental dirigit per Felip Solé on s'explica què va significar aquest camp de concentració pels més de cent mil republicans que hi patiren captiveri quan fugien del feixisme l'hivern del 1939.

Us hi esperem a tots i totes!

abraçades revolucionàries